Passa al contingut principal

Història de la Terra

La Terra es va formar fa més de 4.600 milions d’anys. Des de llavors fins l’actualitat, el planeta no ha deixat de canviar. La Terra constitueix una part important del Sistema Solar, i la seva situació privilegiada a la distància correcta del Sol per tal que existeixi l’aigua en els tres estats (sòlid, líquid i gasós), va permetre en un moment determinat l’aparició de la vida. En aquest apartat explicarem la història fins el dia d’avui.

Han sorgit diverses teories que intenten explicar l'origen del Sistema Solar i la Terra, però en l'actualitat, la més acceptada és la Teoria Nebular, en la qual es centra aquesta entrada.

La Terra es va originar fa uns 4.500 ma, pocs milions d'anys després de que es formés el Sol. Es va formar a partir d'una nebulosa inicial, alhora que ho feien la resta de planetes del nostre Sistema.

La matèria de la nebulosa es va col·locar segons la seva densitat al voltant del Sol per la seva atracció gravitatòria, de manera que la matèria més lleugera es va allunyar del Sol, i la més densa va quedar més a prop. Aquesta última és la que va servir per formar la Terra.

Els fragments d'aquesta matèria densa (planetessimals) van començar a acumular-se per atracció gravitatòria i es va originar una enorme massa de material incandescent i fos, per efecte dels xocs: la protoTerra.

Els materials terrestres es van acoblar segons la seva densitat: els més densos es van enfonsar cap a l'interior del planeta i els més lleugers es van anar cap a l'exterior. D'aquesta manera la protoTerra quedar estratificada en diverses capes, sent la més externa la gasosa.

Fa uns 4.500 ma ja existia la Terra. Estava molt calent i envoltada d'una primitiva atmosfera en la qual va començar un procés químic que va culminar amb l'aparició de la vida. En aquest moment, amb la disminució de xocs de meteorits, la superfície terrestre va començar a refredar, prou com perquè es formessin els primers oceans terrestres, apareixent al seu torn les primeres roques de tipus igni.

Aquests dos moments, l'aparició de roques i la posterior aparició de la vida marquen l'inici dels dos grans processos que han marcat la història de la Terra:
  • L'evolució geològica, determinada pels processos geològics interns i externs. Aquests processos són els responsables de la formació i destrucció de les roques, del modelat terrestre, del desplaçament dels continents, etc., així com els canvis climàtics i geogràfics, la transformació de l'atmosfera, etc.
  • L'evolució biològica, responsable de l'aparició i desaparició dels éssers vius sobre la Terra.



"Etapes en la formació de la Terra, primer com una massa incandescent que es refreda des de la superfície, fins que més tard sorgeix la litosfera continental. Presa de www.kokone.com.mx"


Deriva.gif

En resum, la Terra és un planeta del Sistema Solar que evoluciona de manera biològica i geològica, i tot i que hi ha diferents teories sobre l’origen del Sistema Solar i de la Terra, la més acceptada és la Teoria Nebular.
Us adjuntem un video explicatiu (amb tocs humorístics) sobre la història de la Terra: https://www.youtube.com/watch?v=8qnnoePeHlk




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Estructura

Per parlar de l’estructura de la Terra primer hem de tenir clar que aquest planeta és, en certa mida, com una ceba, pel fet que està formada per múltiples capes diferents. Està composta per quatre capes concèntriques que són de més: el nucli interior, l’exterior, el mantell i l’escorça. El nucli interior es troba al centre i és la part més calenta de la Terra. És sòlid i està format per ferro i níquel amb temperatures de fins a 5.500 ° C. Amb la seva energia calorífica immensa, el nucli interior és com la sala de màquines de la Terra. El nucli exterior és la capa que envolta el nucli interior. És una capa líquida, també formada per ferro i níquel. També està molt calent, amb temperatures similars al nucli interior. El mantell és la secció més ampla de la Terra. Té un gruix d'aproximadament 2.900 km. Es compon de roca semi-fosca anomenada magma. A la part superior del mantell, la roca és dura, però la roca baixa és suau i comença a fondre's. L'escorça és la capa externa de

Deriva continental

Està clar que els continents que formen la Terra no han estat sempre en la mateixa posició, si no que han anat canviant amb el pas del temps degut a la deriva continental; que és el fenomen pel qual les plaques que sustenten els continents es desplacen al llarg de milions d'anys de la història geològica de la Terra. Aquest moviment és degut al fet que de manera contínua surt nou material del mantell per sota de l'escorça oceànica. D’aquesta manera es crea una força que empeny les zones ocupades pels continents (les plaques continentals) i les desplaça. L’any 1620, el filòsof anglès Francis Bacon a fixar-se en la similitud que presenten les formes de la costa occidental d'Àfrica i oriental de Sud-amèrica, tot i que no va suggerir que els dos continents haguessin estat units abans. La primera persona que va proposar que els continents podien moure’s va ser Antonio Snider l’any 1858, un estatunidenc que vivia a Paris. El 1915 Alfred Wegener, un meteoròleg alemany va