Passa al contingut principal

LA TERRA:

Introducció: “El planeta blau”


En aquesta primera unitat parlarem sobre la Terra, el planeta on vivim. És l'únic planeta amb vida del sistema solar; en el qual es troba en tercera posició per ordre de proximitat al Sol: és a 149.600.000 km de distància. Dins del sistema solar, també és el cinquè en quant a diàmetre, que és de 12.756 km. La Terra gira al voltant del Sol amb una òrbita el·líptica a una velocitat de 29,8 km/s i, a la vegada, gira sobre sí mateixa amb un període de rotació de 23 hores, 56 minuts i 3,5 segons; el que nosaltres anomenem un dia. Té el mateix període de rotació que el de la Lluna, el seu satèl·lit. Hi ha diverses teories sobre com es va crear aquest satèl·lit, de les quals parlarem més endavant.

Una de les seves característiques principals és ser un planeta terrestre o rocós, això vol dir que està format principalment per silicats. Una altra és que té una superfície sòlida i activa amb muntanyes, valls, canons, planes i altres accidents geològics; també és molt especial perquè és un planeta oceànic, cobert per aigua en el 70% de la seva superfície. És per això que també és anomenada “El planeta blau”. Una tercera característica de la Terra és que està formada majoritàriament per elements que nosaltres no podem respirar, com el nitrogen, l’element més abundant. Aquesta també ens protegeix dels meteorits que puguin entrar, ja què la majoria d’ells es desfan abans de poder arribar a la superfície, on ens trobem nosaltres. És per moltes d'aquestes característiques que és possible que hi hagi vida a la Terra; a Venus, per exemple, no n'hi ha degut a factors la distància que hi ha entre ell i el Sol, que no hi ha aigua o que no té atmosfera.

Com nosaltres som habitants de la Terra, podríem arribar a pensar que sabem tot el que cal saber sobre ella, però no és així. De fet, encara estem molt lluny de saber-ho tot sobre el nostre planeta d'origen, motiu pel qual hi ha molts satèl·lits que orbiten la Terra recopilant informació. Així podem descobrir tots els secrets que la Terra ens amaga.

Seguiu amb nosaltres per conèixer alguns dels secrets que ens amaga el planeta blau!

Ens llegim en el pròxim article, aquest cop, sobre la història de la Terra!




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Benvinguts al nostre blog

Benvinguts a "La Veu de La Ciència"! Som unes alumnes de 1r de Batxillerat d'un institut de Barcelona interessades per la ciència i disposades a aconseguir que molta més gent ho estigui. En aquest blog trobareu articles, vídeos, notícies d'actualitat i molts més recursos interessants.  Ens llegim en el proper article!

Història de la Terra

La Terra es va formar fa més de 4.600 milions d’anys. Des de llavors fins l’actualitat, el planeta no ha deixat de canviar. La Terra constitueix una part important del Sistema Solar, i la seva situació privilegiada a la distància correcta del Sol per tal que existeixi l’aigua en els tres estats (sòlid, líquid i gasós), va permetre en un moment determinat l’aparició de la vida. En aquest apartat explicarem la història fins el dia d’avui. Han sorgit diverses teories que intenten explicar l'origen del Sistema Solar i la Terra, però en l'actualitat, la més acceptada és la Teoria Nebular, en la qual es centra aquesta entrada. La Terra es va originar fa uns 4.500 ma, pocs milions d'anys després de que es formés el Sol. Es va formar a partir d'una nebulosa inicial, alhora que ho feien la resta de planetes del nostre Sistema. La matèria de la nebulosa es va col·locar segons la seva densitat al voltant del Sol per la seva atracció gravitatòria, de manera que la matèria...

Deriva continental

Està clar que els continents que formen la Terra no han estat sempre en la mateixa posició, si no que han anat canviant amb el pas del temps degut a la deriva continental; que és el fenomen pel qual les plaques que sustenten els continents es desplacen al llarg de milions d'anys de la història geològica de la Terra. Aquest moviment és degut al fet que de manera contínua surt nou material del mantell per sota de l'escorça oceànica. D’aquesta manera es crea una força que empeny les zones ocupades pels continents (les plaques continentals) i les desplaça. L’any 1620, el filòsof anglès Francis Bacon a fixar-se en la similitud que presenten les formes de la costa occidental d'Àfrica i oriental de Sud-amèrica, tot i que no va suggerir que els dos continents haguessin estat units abans. La primera persona que va proposar que els continents podien moure’s va ser Antonio Snider l’any 1858, un estatunidenc que vivia a Paris. El 1915 Alfred Wegener, un meteoròleg alemany va ...